Sento en mi la veu de la tardor i em diu que l'hivern és a prop d'aquí. Ploro tota la meva tristor per un amor que ja no és amb mí. Penso avui en la dolça claror de les fulles mortes que cauran. me'n recordo de la teva pell, dels teus llavis i les teves mans. Vull saber per què te'n vas anar, què guardava la mort per a tu? No volies veure cap demà? No podies estimar ningú? S'han anat amb tu les primaveres, ja s'han mort totes les nostres flors Han fugit de mi tots els somriures, només resta soledat i anyor. M'acompanyaran les fulles mortes pel camí cobert de desencís, i em deixaran davant la teva porta però no trucaré i et deixaré dormir. Sento en mi la veu de la tardor i em diu que l'hivern ja ha arribat. Canto tota la meva tristor per un amor que mai no florirà.
0/500