**(Vers 1)** Un bon pa de pagès, acabat de tallar, amb la crosta cruixent, el plaer comença ja. La llesca a les mans, l’olor de camp i mar, el primer pas és simple, però no es pot oblidar. **(Vers 2)** Agafem un tomàquet, ben madur i vermell, amb el suc a punt, que és l’or del nostre celler. El tallem per la meitat, amb cura i amb amor, i el passem per la molla, deixant-hi tot el color. **(Estribillo)** Pa amb tomàquet, la delícia del matí, una festa per al paladar, un plaer que no té fi. Amb oli d’oliva, i un polsim de sal, és un mos senzill, però d’un gust celestial. **(Vers 3)** L’oli d’oliva, d’aquell daurat tan fi, reguem la llesca, com si fos un motí. Cada gota és vida, cada tast és un encís, amb el pa s’infiltra, com un suau petó del sud. **(Vers 4)** I per acabar-ho, un toc de sal al gust, és la màgia final, el secret més just. El pa brilla ara, amb tot el seu esplendor, a punt per ser gaudit, és la nostra tradició. **(Estribillo)** Pa amb tomàquet, la delícia del matí, una festa per al paladar, un plaer que no té fi. Amb oli d’oliva, i un polsim de sal, és un mos senzill, però d’un gust celestial. **(Pont)** Amb embotit, formatge, o sol com està, el pa amb tomàquet sempre et farà vibrar. És l’essència de la terra, un plat de cada dia, que porta al cor la història i la melodia. **(Estribillo)** Pa amb tomàquet, la delícia del matí, una festa per al paladar, un plaer que no té fi. Amb oli d’oliva, i un polsim de sal, és un mos senzill, però d’un gust celestial. **(Outro)** I així s’acaba, però sempre amb un somriure, perquè el pa amb tomàquet és un plaer que no expira. Amb cada llesca compartida, neix una amistat, el gust del Mediterrani, un plaer que és etern i sagrat.
