**[Vers 1]** Un matí tranquil, al mercat vaig anar, Buscant patates per poder cuinar, Però en agafar-ne una, quin gran ensurt, Vaig sentir una veueta que em va fer un bon curt. **[Pre-coro]** "Ei, bon dia!" em va dir un tubercle, Amb accent clar i perfecte. "Som patates catalanes, I tenim molt a dir, no ens maltractis més!" **[Coro]** Patates que parlen, en català, Són les més sàvies de tot el món. Amb un somriure i un bon raig d'oli, Et faran ballar la sardana al fogó. **[Vers 2]** Les vaig portar a casa amb molta emoció, Les vaig rentar bé, amb tota devoció. Van explicar-me històries, i em van fer riure, Sobre les seves arrels, des de la terra fins a l'aire. **[Pre-coro]** "Som les reines de la cuina, no ens pots menystenir, Al forn, bullides o en truita, sempre et fem feliç!" Amb la seva veueta, van cantar un tros, I jo ballava amb elles, amb alegria i goig. **[Coro]** Patates que parlen, en català, Són les més sàvies de tot el món. Amb un somriure i un bon raig d'oli, Et faran ballar la sardana al fogó. **[Pont]** Ara ja no cuino sense escoltar, Les seves paraules, plenes de veritat. M'expliquen secrets, de la cuina i més enllà, Les patates parlen, i ho fan en català! **[Coro]** Patates que parlen, en català, Són les més sàvies de tot el món. Amb un somriure i un bon raig d'oli, Et faran ballar la sardana al fogó. **[Final]** I així passa el dia, amb les patates al plat, Converses animades, sense cap pecat. Mai més seran mudes, això t'ho puc jurar, Perquè quan les cuines, també volen xerrar.
